Escola Mata de Jonc

Avui feim una mirada enrere i pensam com començaren aquells nins i nines de la classe del Caragol: quan entraven a l’aula de treball individualitzat i just just podien fer un treball, la majoria demanant ajuda a companys i adult... Això ja només són records de tant com han canviat. Alguns més aviat que els altres aconseguiren agafar la mecànica i el hàbits que es treballen durant el temps d’aquesta activitat.

De forma autònoma, Closques i Banyes trien el seu treball i saben que primer de tot han de pensar què fer-hi. Tots han arribat a entendre que aquest és un temps de concentració i silenci, on tot ho han de fer de forma individual.

Així, ja aconsegueixen estar concentrats i treballant en diferents activitats que es van canviant cada cert temps. Plantejam reptes amb feines (la major part manipulatives) que tenen diferents graus de dificultat que reforcen els aprenentatges assolits a classe.

En acabar cada treball, queda la part de verbalitzar el que acaben de realitzar, potser la més difícil de totes. Durant les sessions, alguns repeteixen els treballs pel plaer de saber que aquell treball els surt bé, això els dóna seguretat i confiança. D’altres cerquen treballs nous que els suposen nous reptes. Així, tots al seu ritme, milloren la capacitat de pensar, realitzar, expressar-se... d’aprendre.

Queda molt enrere aquell primer trimestre on tot era nou i treball individual i en silenci eren coses incompatibles amb els alumnes d’aquesta edat.