Escola Mata de Jonc

En s’estiu...

Aquí damunt m’engronsen ses ones,

sa barca va on vol,

es penyasegat de pedra roja

m’admira i me fa por,

he vengut a pescar la mar

però he enrocat

i sense voler he pescat sa Terra.

Es sol d’agost m’esclafa sa cara

i jo somric al vent

que me refresca adesiara,

no puc estar més content,

just devora Tramuntana

estirat damunt sa barca,

que som de dolent!

Com si res passen ses hores,

encenc un cigarret.

Res d’aquest món no m’importa,

jo només vull ser un trosset

de natura en miniatura,

me fondré davall ses ones

com un glop d’aiguardent.

I és que estic de p... mare

d’ençà que és en s’estiu,

gairebé no recordava

el que és viure tranquil.

I és que estic de p... mare

i jo me vull morir

allargat damunt sa barca

amb un tassó de vi.

Aquí damunt m’engronsen ses ones,

crec que m’he adormit,

el volantí tremola a estones.

Això és un paradís

de silenci que m’envolta,

botaré per damunt ses ones

com ho fan els dofins.

Faré que tota sa meva vida

sigui un viatge com aquest,

en de dia trec sa barca,

en sa nit arròs de peix.

No puc demanar res més,

he resolt tots els problemes

dient tanmateix.

Bon estiu a tots!