Facebook   Twitter

Tallers a Primària

TALLERS A PRIMÀRIA

  "L’INFANT TÉ CENT LLENGUATGES, CENT MANS, CENT PENSAMENTS. CENT FORMES DE PENSAR, DE JUGAR I DE PARLAR. CENT, SEMPRE CENT FORMES D’ESCRIURE, DE SORPRENDRE, D’ESTIMAR. CENT ALEGRIES PER CANTAR I ENTENDRE" Loris Malaguzzi

D’on venim?

Entenem que les persones som éssers complexos, i d’acord amb la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner (visual espacial, lógicomatemàtica, naturalista, lingüística, musical, cinéticocorporal, intrapersonal, interpersonal), treballam per aconseguir el desenvolupament integral de totes aquestes habilitats i capacitats en els nostres alumnes.

La metodologia del treball per tallers integra la teoria i la pràctica, i es caracteritza per la investigació, l’aprenentatge mitjançant el descobriment i el treball en equip. Es fonamenta en la recerca de material especialitzat d’acord amb el tema escollit, amb la finalitat d’arribar a la comprensió des de diverses vivències i la possibilitat d’elaborar un producte.

Té un enfocament interdisciplinari i globalitzador, i l’aprenentatge implica pràctica i participació de tots. L’alumne és protagonista del propi aprenentatge i entra en contacte amb infants d’altres cursos del seu cicle. La flexibilització dels agrupaments permet a cadascú establir reptes i ritmes personals d’acord amb les seves competències i interessos. Mentre l’alumne s’organitza a partir d’una proposta donada, el mestre és un assistent tècnic que ajuda a aprendre. Així, aquest actua com a impulsor dels processos i mediador de les dinàmiques establertes.

A través de l’experimentació i el treball creatiu, les classes passen a ser participatives, en les quals tots aprenen de tots a partir dels coneixements previs de cadascú. A més, la pràctica a través de l’observació personal i la manipulació de materials diversos és fonamental en l’aprofundiment dels aprenentatges, perquè permet participar activament en el procés d’adquisició de coneixements que, així, es consoliden de manera més significativa i permeten construir una bona base per a aprenentatges posteriors.

   

Què aporta aquesta metodologia?

Un entorn més relaxat que afavoreix la comunicació més directa i distesa, tant entre companys com entre l’infant i el mestre.

La vivència d’experiències que els permeten créixer.

L’aprenentatge significatiu mitjançant l’experiència.

El treball autònom.

L’adquisició d’estratègies de pensament i transferència de coneixements.

L’adquisició de recursos personals per aprendre a aprendre.

L’aprenentatge transversal.

La socialització.

El treball cooperatiu: aprendre dels i amb els altres.

El trencament de les desigualtats i l’acceptació de la diversitat.

El desenvolupament d’eines d’intel·ligència emocional i social.

La diversificació d’espais i agrupaments.

L’autoavaluació i l’avaluació compartida.

   

Com actuam?

L’aprenentatge cognitiu i afectiu tenen la mateixa importància i, alhora, el procés és tan valorat com el resultat. Aprendre esdevé una activitat cooperativa i comunicativa en què els infants construeixen el coneixement, juntament amb els seus iguals. Cada proposta o activitat és una oportunitat per a l’aprenentatge i per a l’apropament al seu entorn.

Per a la realització de les activitats, s’ha de generar un clima de confiança, acceptació i motivació. D’aquesta manera, creix la curiositat i, en conseqüència, l’entusiasme que hi posen amb la presentació de cada proposta. La participació es fonamenta en el respecte, la confiança, la valoració i la solidaritat de tots els integrants del grup. Aleshores, el vincle que es crea és innegable.

  "QUAN UN NIN ES SENT SEGUR DE SÍ MATEIX, DEIXA DE CERCAR L’APROVACIÓ A CADA PASSA QUE FA" Maria Montessori  

Les propostes que es fan als tallers garanteixen que tots hi intervenguin, aprenguin i que hi hagi col·laboració entre els membres que hi treballen. Així, ens trobam amb reptes personals i reptes grupals que respecten els ritmes de treball, els estils d’aprenentatge i la diversitat de l’alumnat. No cercam que tothom arribi allà mateix, sinó que cadascú continuï el seu procés i que desenvolupi el propi potencial.

Però totes les nostres propostes han d’anar acompanyades del que podria ser el paradigma dels tallers: assumir responsabilitats. Sense la seva implicació no podran créixer. Podem acompanyar-los en el camí, però ells han de “caminar”.

El fet de treballar en grups intercicle afavoreix la possibilitat de conèixer i compartir moments d’aprenentatge, de descoberta i de confiança amb companys d’altres aules. Això repercuteix positivament en el clima general del centre i ofereix la possibilitat de canviar de rol, d’actuar d’una altra manera.

    "ÉS NECESSARI AJUNTAR ALUMNES D’EDATS DIFERENTS. ÉS NECESSARI BARREJAR-LES PERQUÈ A LA VIDA LA GENT ESTÀ BARREJADA" Francesco Tonucci  

Com ens organitzam? Com es fa tot això?

Cada taller té un espai assignat, punt de trobada del grup que hi farà feina. Aquests es van habilitant i ambientant perquè s’hi respiri l’ambient específic i permeten la flexibilitat i mobilitat dels infants. A més a més, també feim ús de la resta d’espais de l’escola (tant interiors com exteriors) i duim a terme algunes sortides relacionades amb el taller programat.

Per altra banda, l’ús de recursos és divers i alternam diferents tipus de materials, des d’objectes quotidians, material manipulatiu específic, càmeres de fotos o ordinadors.

Tendim a seguir un patró que permeti el treball en diferents fases:
- Treball previ: presentació del tema i els objectius, diàleg, experiències prèvies (treball oral).
- Treball en el context: experimentació, descoberta (ús de material).
- Representació gràfica: explicació simbòlica del que han descobert (treball escrit).
- Comunicació: presentació al gran grup del treball duit a terme (treball oral).

Finalment, quan acaba el taller, cada grup de feina té un producte sorgit de la tasca feta.

Així mateix, establim una roda de tallers, de manera que, en finalitzar-la, tots els alumnes del cicle hagin realitzat totes les activitats. Per tant, quant a l’organització, el mestre fa la mateixa proposta de taller quatre vegades. Aquest fet no és un entrebanc, sinó un avantatge, perquè permet anar perfilant alguns aspectes de la programació, ajustar-la en funció del grup i, finalment, deixar tancat un document tenint en compte múltiples variants que han enriquit la proposta inicial.

Cada taller té una finalitat concreta, contextualitzada en el currículum del cicle. Llavors, les propostes van en funció del tema escollit i tenen sempre en compte la interacció d’alumnes. En el cas de primer cicle, s’estableix una roda setmanal, de manera que cada participant canvia de taller cada dia. A segon cicle, cada setmana canviam de taller. Així, en acabar el mes, un mateix alumne haurà fet totes les activitats.

   

Les propostes que duim a terme actualment són diferents per al primer i segon cicle de primària.

Així, al primer cicle hi ha establerts 4 tallers matinals, amb una periodicitat setmanal i una hora i quaranta-cinc minuts de dotació horària:

Què, qui, com?

Què? En aquest taller elaboram les propostes per conèixer el món que ens envolta a partir de l’experiència directa o indirecta dels alumnes, dels propis interessos i curiositats i la relació entre aquests i el currículum. Qui? És l’infant el vertader protagonista. Per aquest motiu, treballam a nivell sensorial, experimental i, alhora, posant en comú els resultats de la feina. Com? A través de l’observació directa o de representacions fiables. La realitat més propera ens fa formular preguntes i hipòtesis, compartir idees i arguments… que ens duran a nous aprenentatges i coneixements. Treballam el pensament científic a través del que realment ha passat, sense deixar-nos influir pel que diuen els llibres, Internet o el que prevèiem que passaria.

Mira qui parla

En aquest taller, treballam els quatre blocs del llenguatge: escoltar, parlar, llegir i escriure. És mitjançant el llenguatge que es construeix coneixement, i també és el llenguatge l’eina que ens permet comunicar-nos. Mitjançant la conversa, activitats de consciència fonològica i jocs de llengua oral i escrita, es treballen els diferents elements del llenguatge per tal de millorar el coneixement i la competència lingüística dels alumnes.

Infinit

L’objectiu d’aquest taller és treballar conceptes i processos matemàtics a partir del reconeixement del paper de les matemàtiques en la vida quotidiana. Es parteix de la manipulació de materials per arribar a la comprensió, la representació i, finalment, passar al llenguatge simbòlic i aconseguir abstreure conceptes des d’una base sòlida. És imprescindible el diàleg entre iguals, en què s’explica el procés i les estratègies emprades. Treballam els blocs de mesura, geometria, estadística i probabilitat.

Art visual

En aquest taller, feim feina des de dos punts de vista: des de l’assimilació del concepte i des de la producció artística. L’objectiu és entendre i treballar l’essència de l’art urbà. Art de carrer entès com a proposta interdisciplinària en un suport ideal, sense intermediaris, sense crítics, sense galeries, en què la relació entre l’artista i el públic és directa. Un art per a tothom, sense segmentació i no només per als qui van als museus, en una escala gegant amb possibilitats gegants. Ens centram en dos elements claus: d’una banda, la necessitat d’emocionar per millorar, connectar i denunciar tot el que no ens agrada de la nostra societat i, de l’altra, el compromís de millora dels espais urbans seguint normes estètiques amb una finalitat constructiva.

A més, organitzam dos tallers l’horabaixa amb una periodicitat quinzenal: música, amb una hora de dotació horària, i psicomotricitat, amb una hora i mitja.

Música

Una hora intensa en la qual començam i acabam una invenció intercicle. Una paleta sonora, sempre diferent, des de la qual activam una creació de grup; idees musicals pròpies que es combinen amb una audició, cançó, dansa o seqüència rítmica; propostes de “composició” que van sorgint i polint-se al detall; intensitats, velocitats, pulsacions, frases, moviments i desplaçaments proposats, que, a poc a poc, van sincronitzant-se i aboquen a un final “de concert”.

Aconseguir el repte i entusiasmar-se amb el resultat és expectativa assegurada per al següent taller.

Psicomotricitat

A les sessions de psicomotricitat, l’infant guanya autonomia, seguretat i autoestima i se l’acompanya en la construcció de la seva identitat. A través del moviment i l’acció, aprèn a relacionar-se amb el seu propi cos, amb l’espai, amb els objectes i amb els altres. És un context de confiança, seguretat i llibertat en el qual l’infant podrà expressar-se, relacionar-se i tenir experiències vitals.

   

Al segon cicle, es duen a terme 4 tallers amb una periodicitat mensual i una dedicació de 10 hores setmanals que, en el cas de PuntArt i PuntTic, són compartides:

PuntVox

Gira al voltant de les tres llengües d’aprenentatge, sense perdre de vista l’enfocament globalitzador i la relació amb la resta d’àrees del coneixement. És per aquest motiu que cada un dels tallers parteix d’un tema concret a partir del qual treballam les habilitats comunicatives. El debat, la dramatització, les tècniques d’escriptura, els mitjans audiovisuals, l’anàlisi de textos literararis…, sempre a partir de l’experimentació personal, són essencials en el desenvolupament del taller. Les activitats es diversifiquen: enquestes al carrer, edició de llibres digitals, representació de contes d’elaboració pròpia amb el kamishibai (teatret de fusta), taller de cuina i literatura...

PuntGea

En aquest taller, es treballen els continguts del currículum de ciències naturals i ciències socials del segon cicle. Es pretén partir d’una proposta de feina concreta, però amb diferents maneres de fer i de resoldre i, així, conjuntament, arribar a un aprenentatge ampli, obert i sempre compartit. Els materials són diversos i afavoreixen la manipulació, l’experimentació i la recerca d’informació.

PuntMat

Les matemàtiques constitueixen una manera de mirar i interpretar el món que ens envolta. En aquest taller, els infants realitzen un aprenentatge matemàtic a través de les vivències, utilitzant materials manipulatius i experimentals. Encara que es treballen tots els continguts de manera globalitzada, les propostes estan directament relacionades amb els blocs de mesura, geometria i estadística i probabilitat.

PuntArt

Aquest taller provoca una expectativa potent en la qual, a partir d’una tècnica i una estètica noves a cada taller, predisposen a la creativitat innata de l’infant, a deixar-se fluir i a aconseguir, a poc a poc, una profunda connexió amb el seu interior. La seva mirada s’educa i evoluciona desperta, detallista i compromesa, convertint-se en un valor artístic en si mateixa. El seu procés creatiu experimenta, gaudeix i avança, confiat, en un camí ben lliure i personal que, per això mateix, esdevé autèntic. Les seves pròpies idees creatives, defensades amb valentia, estimades, mai jutjades, i ajustades als paràmetres de la proposta, li aporten la confiança per abocar-se de ple a la descoberta i activar els diferents llenguatges artístics en què tot és possible.

PuntTic

En aquest taller s’introdueix la tecnologia dins l’aula. Es treballen dos aspectes rellevants: convertir els alumnes en usuaris competents que sàpiguen gestionar tècnicament l’ús d’una eina concreta i, alhora, treballar conjuntament continguts, comunicació, treball, habilitats socials, expressió, comunicació…, així com la gran varietat d’eines de les quals avui és possible disposar de manera directa. Les TIC, com altres eines, són un mitjà, no un fi en si mateix.

Què fa cadascú?

L’alumne és:
- Protagonista del seu aprenentatge: pren decisions en tot moment sobre el seu grau de motivació, les seves aptituds, fins a quin punt es vol implicar, quines seran les seves aportacions al treball del grup, com resoldrà els problemes que se li plantegin, els recursos de què disposa... Assimila les activitats i la informació com una construcció pròpia, d’acord amb els seus coneixements i experiències previs, la qual cosa permet la seva transformació.
- Crític i reflexiu: reflexiona sobre cada tasca realitzada (què ha fet i com ho ha fet) individualment i col·lectivament. D’aquesta manera, desenvolupa la capacitat d’anàlisi, de crítica i de síntesi, alhora que avança en el coneixement de la pròpia personalitat (emocions, interessos…).
- Actiu, participatiu i amb iniciativa: aprèn fent amb els altres, decideix individualment i col·lectivament, treballa en equip per créixer com a individu i col·labora en el creixement dels companys.

   

El mestre és qui:
- Prepara el context fent l’anàlisi dels continguts que es treballaran i establint els processos que es proposaran.
- A l’aula, actua com a guia: observa i acompanya en el desenvolupament intel·lectual i emocional; orienta i escolta els alumnes sempre des del respecte i atenent les seves propostes o preocupacions; provoca situacions fent preguntes, correccions individuals calmades, properes i immediates.
- Reflexiona i transforma la pròpia pràctica, deixant per escrit la documentació relacionada amb el taller. Així mateix, avalua la proposta i l’evolució de l’alumnat.

I l’avaluació?

- Entenem l’avaluació com a funció reguladora de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge.
- Treballam la gestió de l’error i la consciència de l’evolució, de les fortaleses, dels límits i les dificultats personals.
- Potenciam l’autoavaluació i la coavaluació.
- Utilitzam eines com les rúbriques, l’observació continuada o les tasques realitzades.

A cada taller es treballen i s’avaluen els objectius, continguts, habilitats i actituds definits a les programacions, les quals hem elaborat a partir de la proposta oficial del currículum.

Cada encarregat del taller transmet a les reunions setmanals de cicle i trimestrals d’avaluació les observacions i valoracions que s’hi fan. Recollim tant l’evolució d’habilitats acadèmiques com els hàbits de treball i l’organització, la iniciativa, l’actitud, les preferències, la participació i l’autonomia, la capacitat per resoldre situacions o conflictes, el seu rol al grup, les relacions amb els companys i el vincle amb els mestres, la gestió d’emocions, les possibles propostes de millora i els punts forts i febles per adaptar la intervenció educativa.

L’avaluació dona molta informació des de diferents punts de vista, perquè és una avaluació compartida (entre mestres i entre alumnes). Un infant és mirat amb molts ulls a diferents moments i aquest fet enriqueix la informació que podem donar a les famílies i tot allò de què podem parlar amb el mateix nin o nina. Els canvis d’agrupament, els diferents tipus de propostes que troben i els diversos adults que l’acompanyen li permeten adoptar canvis de rols constantment que l’ajuden en el seu creixement.